Història

Carme Rubert Sureda

1924

La llavor del que ara som comença el 24 de març de 1924 quan els administradors de l’herència de Carme Rubert Sureda, Mossèn Francesc Pou Arrom, Vicari de la Parròquia de Sant Jaume, Joan Massanet Moragues, ex-alcalde de de Palma, i una familiar de la Senyora Rubert, M. Dolors de la Penya i de la Penya, seguint les últimes voluntats i el desig de donar el seu patrimoni per a la creació d’una Fundació de caràcter benèfic i religiós, van acordar destinar part de l’herència Rubert per a la creació d’un asil. Així és com la finca de s’Hort de El Terreno passa a ser l’Escola Natzaret dedicada, tal com diuen els seus estatuts: ‘a satisfer les necessitats físiques dels asilats i es donarà a aquests una educació moral i intel · lectual i els mitjans per exercir dignament una professió o ofici, dins dels més estrictes fonaments catòlics’

Jaume Bosch Vanrell

1946

Les penúries de la postguerra van provocar un increment del nombre d’acollits i agreujar les mancances de la nostra societat. Aquest fet va posar de manifest la necessitat de crear una nova institució destinada a ajudar a l’alumnat de Natzaret. Davant aquesta difícil situació, Jaume Bosch Vanrell en el 1946 va deixar en herència el seu patrimoni a Natzaret de manera que el rèdit econòmic va ser invertit en la manutenció del màxim nombre d’alumnes possibles. Finalment, el 1955 la Fundació Bosch Vanrell va ser oficialment adscrita a la Fundació Natzaret.

Magdalena Frontera Ensenyat

1987

El 1987 Magdalena Frontera Ensenyat dóna part de la seva herència a la Fundació, completant així una vida de freqüents donacions i dedicació a la nostra entitat.

historia-1
historia-2
historia